Noèlia Arrotea

La Noèlia s’ha tret les ulleres i mira amb una fúria acusadora. És una dona rebel que es troba en tot moment davant del món. La seva era una família singular.

L'autora de Psiborn

És difícil trobar el teu lloc quan tens una germana bessona idèntica i dues una mica més grans, que també ho són entre elles. Al final, un desgavell on tothom s’assemblava i ningú sabia qui era qui. Una mica com en aquesta història.

El pas a l’adolescència fou convuls, totes quatre germanes es revelaren com noies sexualment molt actives. Els joves de Mendoza, a l’Argentina, felicitaven efusivament el senyor Arrotea per la seva contribució al benestar de la ciutat; ell no s’ho prenia gaire bé. La seva mare deia que sempre havien volgut un nen, però es va haver de conformar amb quatre femelles arribades en dues tongades de bessones.

Tampoc va encaixar a Buenos Aires, capital federal de l’Argentina, on desenvolupà les agosarades primeres passes de la seva trajectòria professional; allò tan trencador d’allitar-se amb el seu cap, que a més a més estava casat. N’estava molt enamorada, ell també, d’això n’està segura, aquestes coses les dones les sabem. No es podia divorciar, la seva esposa patia un càncer terminal que no s’acabava mai. No tenien cap possibilitat de reeixir, però ambdós eren tossuts, molt tossuts. També hi havia la diferència d’edat.

Pedra_Llamp_Centrat-ai-svg

La Creu sense Crist

La nova entrega de PsiBorn, a Pedra De Llamp

La Psicòloga del Born,
el Carvalho del segle XXI

Opus, sexe i rumba catalana:
benvinguts al Born
Compra el llibre

Van ser anys de baralles contínues, traïcions imaginades, crits i gresques alcohòliques. S’estimaven malament, bevien massa, follaven de manera addictiva i tendien a culpar-se l’un a l’altra de la seva infelicitat. Insistien en l’error, el seny era el seu enemic. Tot va acabar de petar arran d’un escàndol financer a l’empresa d’assegurances que ell dirigia; xecs de clients de la Noèlia que rebotaven, pòlisses inexistents… El cas és que la Noèlia va desaparèixer.

No li agradà Buenos Aires, una ciutat que és massa capital, juxtaposició de barris distints, separats per línies de classe fins a convertir-se en una vila a pedaços. La Noèlia s’identifica amb Barcelona, la defensaria amb dents i ungles, amb la fe del convers, com l’aferrissada independentista que ha esdevingut. S’hi troba a gust, a l’antiga Barcino, a la vora del mar. Sobretot a Ciutat Vella, el barri sorollós, obert vint-i-quatre hores, del cop de peu a la canyella, dels robatoris a turistes desprevinguts, de les corredisses de colles de manters que en fan dos com ella, de les dones embriagades que pixen pel carrer a la gatzoneta, de les platges nudistes de tots contra tots i dels petits locals de música en viu on se sent com a casa.

És ella qui està al darrera d’aquesta història de la psicòloga del Born.

El blog de Psiborn