La novena entrega de les aventures de la psicòloga del Born.
4,99 € – 20,00 € IVA Inclòs
Comparteix
Mentre se celebra el sopar de gala al Reial Club Nàutic de Barcelona, per a la presentació de la Copa Amèrica de Vela amb membres prominents de la societat i l’administració catalana, esclaten totes les contradiccions de forma sexualment violenta. Es barregen afers familiars i públics, la cobdícia més descarnada.
En el fons, sempre hi ha la mala idea de presentar Barcelona com un producte. Certament, no com un producte que beneficiï el comú de la ciutadania, sinó tan sols a determinats sectors econòmics: les indústries hotelera i turística, les constructores de l’IBEX o els grans propietaris immobiliaris. La nostra ciutat no és una marca ni una empresa, que vindria a ser el mateix. Qui pretén que esdevingui una mera marca comercial, també aspira a què hi manin els experts en màrqueting, els empresaris, però una ciutat l’han de governar els seus ciutadans.
La Dra. Noèlia Arrotea, mal assistida pel seu recepcionista Sensat, s’enfronta a la corrupció i disbauxa de la Copa Amèrica de Vela, als bandarres de Barcelona Global, la multinacional Puig i el Banco Santander, genitals engabiats, les connexions equatoguineanes de VOX Catalunya i l’economia blava que entra pel nas.
Ha arribat el cas PSIBORN 9 “Aromes Íntimes”.
És difícil trobar el teu lloc quan tens una germana bessona idèntica i dues una mica més grans, que també ho són entre elles. Al final, un desgavell on tothom s’assemblava i ningú sabia qui era qui. Una mica com en aquesta història.
El pas a l’adolescència fou convuls, totes quatre germanes es revelaren com noies sexualment molt actives. Els joves de Mendoza, a l’Argentina, felicitaven efusivament el senyor Arrotea per la seva contribució al benestar de la ciutat; ell no s’ho prenia gaire bé. La seva mare deia que sempre havien volgut un nen, però es va haver de conformar amb quatre femelles arribades en dues tongades de bessones.
Tampoc va encaixar a Buenos Aires, capital federal de l’Argentina, on desenvolupà les agosarades primeres passes de la seva trajectòria professional; allò tan trencador d’allitar-se amb el seu cap, que a més a més estava casat. N’estava molt enamorada, ell també, d’això n’està segura, aquestes coses les dones les sabem. No es podia divorciar, la seva esposa patia un càncer terminal que no s’acabava mai. No tenien cap possibilitat de reeixir, però ambdós eren tossuts, molt tossuts. També hi havia la diferència d’edat.
