La tercera entrega de les aventures de la Psicóloga del Born.
3,99 € – 18,00 € IVA Inclòs
Comparteix
Estem davant del tercer cas que ha d’afrontar la psicòloga argentina Noèlia Arrotea, especialitzada en teràpia Gestalt i amb consulta al Born, mal recolzada pel seu recepcionista Sensat.
La trama té lloc al voltant del Barça, quan un magnat de Singapur i la seva filla «influencer» intenten comprar el club, conxorxats amb una sèrie de talps valencians que mantenen infiltrats a les estructures de l’entitat blaugrana. A partir dels greus incidents que es produeixen al Camp Nou, ens introduïm en un món de corrupció al Port de Barcelona, clubs d’intercanvi de parelles, saunes gais i la interferència dels serveis d’intel·ligència espanyols. Com sempre, la visita a la consulta d’una persona propera al cas, farà que la Dra. Arrotea s’hi vegi involucrada.
També, participarem en un Coaching Wingwave a La Masia memorable per a la professió, que ens donarà moltes claus de cara a la resolució dels crims.
Aquest llibre està dedicat a la memòria de Carles Pidelaserra, el professor que no van tenir a les Escoles Virtèlia. Represaliat pel franquisme, fou privat de títol habilitant per donar classes oficialment. Tanmateix, a través de suplències clandestines quan faltava el titular de qualsevol matèria, es manifestà com el millor mestre de vida.
És difícil trobar el teu lloc quan tens una germana bessona idèntica i dues una mica més grans, que també ho són entre elles. Al final, un desgavell on tothom s’assemblava i ningú sabia qui era qui. Una mica com en aquesta història.
El pas a l’adolescència fou convuls, totes quatre germanes es revelaren com noies sexualment molt actives. Els joves de Mendoza, a l’Argentina, felicitaven efusivament el senyor Arrotea per la seva contribució al benestar de la ciutat; ell no s’ho prenia gaire bé. La seva mare deia que sempre havien volgut un nen, però es va haver de conformar amb quatre femelles arribades en dues tongades de bessones.
Tampoc va encaixar a Buenos Aires, capital federal de l’Argentina, on desenvolupà les agosarades primeres passes de la seva trajectòria professional; allò tan trencador d’allitar-se amb el seu cap, que a més a més estava casat. N’estava molt enamorada, ell també, d’això n’està segura, aquestes coses les dones les sabem. No es podia divorciar, la seva esposa patia un càncer terminal que no s’acabava mai. No tenien cap possibilitat de reeixir, però ambdós eren tossuts, molt tossuts. També hi havia la diferència d’edat.
