La primera entrega de les aventures de la psicòloga del Born.
3,99 € – 18,00 € IVA Inclòs
Comparteix
A Catalunya, també tenim señoritos, nissagues de terratinents absents, dropos i incompetents.
La novel·la negra mediterrània Quan en dèiem cava ens mostra el patètic i merescut final de nissagues terratinents, que van aprofitar les dictadures de Primo de Rivera i Franco, la repressió a la Unió de Rabassaires després de la Guerra Civil, per enriquir-se entre mercats protegits i submissió a l’espanyolisme més ranci. Com sempre, combatent la doble moral des de l’humor i el sexe no convencional
És difícil trobar el teu lloc quan tens una germana bessona idèntica i dues una mica més grans, que també ho són entre elles. Al final, un desgavell on tothom s’assemblava i ningú sabia qui era qui. Una mica com en aquesta història.
El pas a l’adolescència fou convuls, totes quatre germanes es revelaren com noies sexualment molt actives. Els joves de Mendoza, a l’Argentina, felicitaven efusivament el senyor Arrotea per la seva contribució al benestar de la ciutat; ell no s’ho prenia gaire bé. La seva mare deia que sempre havien volgut un nen, però es va haver de conformar amb quatre femelles arribades en dues tongades de bessones.
Tampoc va encaixar a Buenos Aires, capital federal de l’Argentina, on desenvolupà les agosarades primeres passes de la seva trajectòria professional; allò tan trencador d’allitar-se amb el seu cap, que a més a més estava casat. N’estava molt enamorada, ell també, d’això n’està segura, aquestes coses les dones les sabem. No es podia divorciar, la seva esposa patia un càncer terminal que no s’acabava mai. No tenien cap possibilitat de reeixir, però ambdós eren tossuts, molt tossuts. També hi havia la diferència d’edat.
