El blog de Psiborn

Oriol Soler i Abacus demanden a Pedra de Llamp

“Els trumpistes de l’independentisme”
Oriol Soler, en referir-se a nosaltres

PsiBorn 7 - La marca de Caín
PsiBorn 7 – La marca de Caín

Oriol Soler i Abacus han interposat una demanda contra Pedra de Llamp per danys a l’honor i a la intimitat, en relació al cas #7 de la sèrie PSIBORN, «La marca de Caín», de Noèlia Arrotea.

L’Oriol demana una reparació de 30.000 euros i de 15.000 per Abacus. Vol que publiquem una disculpa en els quatre diaris de major tirada del país, i que es prohibeixi aquest llibre, que surti del mercat. Veient com han redactat la demanda, es veu clarament que s’han fet un fart de riure.

La sèrie PSIBORN, és una col·lecció de novel·la negra mediterrània de caràcter marcadament humorístic i que en l’actualitat compte amb deu novel·les al mercat, totes elles emmarcades en la Barcelona actual i centrades en els poders polítics, empresarials, econòmics i mediàtics de la Catalunya contemporània, a partir dels quals es desenvolupa una trama criminal –de ficció!!!!– d’equilibris i jocs de poder, conspiracions i assassinats.

«La marca de Caín» és la setena novel·la d’aquesta col·lecció, d’un total de fins a 10 novel·les que fins al moment conformen la primera temporada, PsiBorn ens parla de la ingerència de la política als mitjans de comunicació, l’estructura financera dels partits i els seus lligams internacionals, i segueix el mateix patró que caracteritza tota la sèrie, a partir del marc de la Barcelona política, social, econòmica, empresarial i mediàtica actual per a construir sobre aquest paisatge una ficció criminal absolutament esbojarrada, caricaturesca i amb dosis de sexe poc convencional, bàsicament protagonitzats per la mateixa protagonista de la novel·la i de la col·lecció, el personatge de ficció Dra. Noèlia Arrotea, PsiBorn, psicòloga argentina especialitzada en teràpia Gestalt, i el seu maldestre recepcionista Sensat.

La col·lecció de novel·la negra “Psiborn”, es caracteritza per l’ús d’un llenguatge col·loquial, groller i malsonant, en consonància amb la personalitat extrema i de moralitat dubtosa de la seva protagonista i una evident utilització d’expressions que aparenten ser lesives de l’honor de les persones, però que han estat dites en to humorístic, sarcàstic o irònic, més quan són emprades en personatges, que malgrat que estiguin inspirats en personatges reals, són absolutament ficticis. Partint de notícies publicades a la premsa escrita o difoses a la ràdio, a la televisió o a les xarxes socials, que ajuden a formar el marc de la Catalunya actual on es desenvolupa la ficció criminal, a les novel·les s’hi relata una o diverses trames criminals que són l’argument i la trama de totes les novel·les de la col·lecció i que de la mateixa lectura de les mateixes resulta evident que són producte de la creació literària de l’autora, dret reconegut i especialment protegit.

La veritable voluntat del demandant és conèixer la identitat de la psicòloga del Born, que com que seu on vol i no té el cul llogat, li resulta molesta i emprenyadora. Se serveix dels recursos d’Abacus per defenestrar un llibre que l’ha ofès i a una autora, la Noèlia, a qui no pot coaccionar. Per això, demanda a l’editorial Pedra de Llamp amb la intenció de prohibir el llibre, que ajupim el cap, i diners. A nosaltres, personalment, no ens agrada això de prohibir llibres, la censura de l’ofès. No ens agrada que els grans editors que han crescut a l’ombra de les subvencions públiques determinin què es pot publicar i que no. Estem a favor de l’humor que molesta, i de l’humor que fa emprenyar, però l’ofensa, no és una característica de la literatura, sinó de la mirada, del cor, del que ho llegeix…

¿Què hi ha realment al llibre «La marca de Caín», que el molesta tant?

Li podeu fer cas, o jutjar per vosaltres mateixos. El trobareu aquí, i a llibreries valentes, com ONA a Barcelona i Les Voltes a Girona. I si l’heu llegit i us ha agradat, recomeneu-lo, regaleu-lo.

Al marge de la demanda, trobem inadmissible que es pretengui censurar una obra de ficció, que es pretengui silenciar a una autora com la psicòloga del Born, @psiborn, perquè no la poden controlar i perquè no els ha agradat el contingut. “Literatura popular, en català i de qualitat”, diu en Joan Rovira: passava el mateix amb els antics romanços de canya i cordill o romanços de cec, relats que expliquen fets històrics o esdeveniments recents, episodis d’una història popular barrejada amb la llegenda o biografies basades en personatges coneguts, i que per la seva naturalesa viral, representaven una amenaça per als poderosos.

En aquest setè cas, resulta evident que estem parlant de punts de vista, fent una simple comparació: per exemple: allà on la Laura Borràs diu “tens MOLTA informació igualadina”, altres veuen una ofensa i interposen una demanda. Alguna cosa s’ensumava en Chema Clavero, @jm_clavero, activista i prologuista del cas #7 «La marca de Caín» quan va escriure: “Els polítics també tenen por. I els periodistes. Els polítics tenen por de perdre la cadira i la pagueta si no tenen bones crítiques. Els periodistes tenen por de perdre el sou si no escriuen el que vol la direcció del seu mitjà. Tots dos tenen por que els engranatges d’aquesta maquinària grinyolin. El remei per acabar amb els grinyols és un oli miraculós, un oli que desitgen les direccions dels mitjans i del qual els polítics amb poder en disposen gairebé de forma il·limitada: els diners públics. Ja no hi ha grinyols i no n’hi haurà mentre la màquina estigui ben greixada. Només, molta pudor”. El seu pròleg val molt la pena.

Us deixem amb aquesta sinopsi del llibre, desitjant-vos bona lectura i el vostre ajuda en aquesta nova lluita contra la llibertat d’expressió.

La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group, la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d’influència d’un home sense estudis, enfrontat de manera caïnita al seu rival dins del partit, poruc i traïdor, que mou els fils des d’Igualada. 

L’escena s’obre amb un atac del membre d’un cos d’elit inusual contra el Consell de la República, reunit al Museu d’Art Modern de Ceret, durant el qual perden la vida distingits representants d’aquesta institució republicana. Des de Colòmbia, la Dra. Noèlia Arrotea rep l’encàrrec de tractar el trastorn bipolar de dos germans igualadins, vinculats a Esquerra Republicana de Catalunya i als dos capitosts enfrontats. Viurem molt d’a prop l’incest, tant carnal com metafòric, entre la premsa i els partits polítics catalans. Seixanta milions provinents del grup guerriller argentí Montoneros, el líder del qual viu plàcidament la seva vellesa al Garraf i pren Fernet amb la Noèlia, faran que la psicòloga posi fil a l’agulla. Innovarem a la masmorra de Copons amb la Teràpia Electroconvulsiva Gestalt TECG per tractar la bipolaritat, els electroxocs de tota la vida que s’apliquen diàriament a l’Hospital Cínic.

L’argentina també tindrà l’oportunitat d’exercir de Coach de la presidenta de Junts per Catalunya, així com fer una conferència a la seu nacional d’aquest partit, amb final convuls. El desenllaç, necessàriament sexual i violent, té lloc a la luxosa Villa Bugatti de Cabrera de Mar, seguit de ball de bastons al barri del Rec igualadí.

#TotsSomPsiborn