El blog de Psiborn

Entrevista a l’editor

A voltes de la demanda contra Pedra de llamp per part de l’Oriol Soler i la cooperativa Abacus, lalternatiu.cat va entrevistar a en Pablo Odell, l’editor de la sèrie.

“La demanda interposada per Oriol Soler i la cooperativa Abacus és un atac decidit i ferm contra la llibertat d’expressió”

L’editorial que publica la popular sèrie PsiBorn s’enfronta a la demanda judicial presentada per Oriol Soler i l’empresa Abacus, que exigeixen la retirada del llibre «La marca de Caín» del mercat. En aquesta entrevista, Pablo Odell, responsable del segell, analitza l’impacte d’aquesta acció, que considera un clar intent de censura i un atac a la creació literària en català.

Quina va ser la vostra reacció en rebre la demanda formulada per Oriol Soler i Abacus?

La demanda va venir precedida d’un parell de burofaxos intimidatoris que ja l’avançaven. No és quelcom que un busca directament, però coneixedors el tarannà dels llibres de la Noèlia Arrotea, la psicòloga del Born, és un risc amb el qual comptem.

Quins arguments presenten a la demanda per sol·licitar la retirada del llibre «La marca de Caín» del mercat?

Diu que aquest llibre, tot i tenir l’aparença d’un llibre de ficció per la forma en què està escrit i editat conté, en realitat, un relat fàctic sobre els fets protagonitzats pel Sr. Oriol Soler i per la cooperativa Abacus, que són falsos i que només busquen malmetre el bon nom públic i prestigi professional i personal dels demandants. Com pots veure, ras i curt: reconeixen que es tracta d’una obra de ficció, però no els agrada el contingut.

Com valoreu el fet que Soler se senti al·ludit per un personatge de ficció?

Aquesta és la gran qüestió que es planteja: què és el que de veritat ofèn i emprenya el Sr. Oriol Soler fins al punt de voler fer desaparèixer el llibre? Si només és el que s’esmenta a la demanda, fa riure, per infantil. Allò que l’ofèn de veritat, no és capaç d’expressar-ho. Per sort, els lectors estan cercant la resposta a aquesta pregunta pel seu cantó. El Sr. Oriol Soler està obsessionat per saber qui hi ha al darrere de la psicòloga del Born, i fa servir aquesta demanda, el contingut del llibre com excusa i els recursos de la cooperativa, per esbrinar-ho: no suporta una autora a qui no pugui controlar o condicionar.

Al vostre comunicat qualificàveu aquesta acció d’intent de censura…

La censura (del llatí censura) és l’ús de poder, per part d’un estat, organització o qualsevol mena de grup o persona influent, per a controlar la llibertat d’expressió. Voler fer desaparèixer aquest llibre, «La marca de Caín», el setè cas de la psicòloga del Born, és limitar la llibertat d’expressió de la Noèlia Arrotea i dels seus futurs lectors.

Quina estratègia jurídica seguirà l’editorial a l’hora de respondre a la demanda?

Et puc dir que la defensa de la llibertat d’expressió serà un dels eixos principals, juntament amb la voluntat del Sr. Oriol Soler per conèixer la identitat de la Noèlia Arrotea i el fet que enredi als voltants d’aquesta rebequeria personal, a una organització molt estimada pels catalans com és la cooperativa Abacus, que sota el seu lideratge ha generat mala maror, per exemple en el món del llibre; permet-me de totes maneres que en aquest punt sigui reservat, ja que el procediment judicial és obert, i l’enemic poderós.

Aquest episodi evidencia que la col·lecció PsiBorn incomoda determinats cercles de poder ben arrelats a casa nostra. Hi ha hagut precedents d’aquest tipus o altres modalitats de pressió en relació amb més obres publicades per l’editorial?

Que les aventures de la psicòloga del Born molesten, ho sabem: i quan això passa, ens ho fan arribar per diferents canals; també ens acaba arribant quan algú s’emprenya com una mona, perquè hi ha orelles a tot arreu: els polítics, sobre els quals estan basats alguns personatges, en són molt d’emprenyar-se. Uns i altres, finalment ho deixen córrer, perquè veuen que es tracta de ficció, d’animus iocandi, de fer passar una bona estona i fer pensar, però deixant clar sempre que es tracta d’una obra de ficció.

D’ençà de conèixer-se la interposició de la demanda heu rebut una onada de solidaritat popular a través de les xarxes socials. En canvi, l’establishment mediàtic català sembla que no atribueix a aquest afer prou interès informatiu. Som davant d’un exemple d’aquesta “relació incestuosa entre premsa i partits catalans” tractada precisament a “La marca de Caín”?

L’establishment mediàtic es mou sempre a l’ombra i maniobra perfectament per a desviar l’atenció mediàtica: no ho consideren d’interès informatiu perquè es veuria, com per exemple està passant, que sota el lideratge d’Oriol Soler, la nostra estimada cooperativa Abacus està plena de gent amb càrrecs directius, que venen de la política (portes giratòries). No els agrada quan situem el focus sobre de les seves activitats i els seus assumptes; menys encara quan hi ha de diners públics pel mig, teus i meus. En aquestes situacions sempre influeixen diversos factors: és evident que a Catalunya hi ha una relació incestuosa entre premsa i partits catalans: i que, per tant, això influeix molt sobre el que és o no noticiable.

La bona notícia és quan tu et treballes una comunitat, a X en el nostre cas (tant el compte de La Psicòloga del Born com el de Pedra de Llamp som molt actius), i no depens d’aquests mitjans perquè et coneguin i vendre llibres, tampoc en depens quan hi ha un sarao com aquest. Igual, nosaltres som gent ben portada i estem informant els mitjans tradicionals, a periodistes i comunicadors, d’aquesta situació de “demandats” en la que ens trobem, perquè considerem que sí que és notícia. Molt contents per l’onada de solidaritat a la qual fas referència, estirada pels nombrosos lectors que han adquirit els llibres dels diferents casos i que volen defensar la veu de la Noèlia Arrotea, la psicòloga del Born, i seguida per gent que o bé comparteix una experiència similar o que simplement no està disposada al fet que Oriol Soler, Abacus o qui sigui, li digui que ha de llegir o què no.

Com ha afectat aquesta situació l’autora de la novel·la i quina és la seva postura?

Em disculparàs, però tenim un pacte amb la Noèlia: no respondre per ella; i ella no respondre per mi. En principi, estic segur que subscriu tot el que estic comunicant.

La Història ens ensenya que els intents adreçats a censurar qualsevol publicació acaben en moltes ocasions resultant contraproduents i, en lloc d’aturar-ne la difusió, l’amplifiquen. Pel que fa a les vendes del llibre durant aquests darrers dies, assistim a un nou cas del conegut com a “efecte Streisand”?

Sí. El que està per veure és l’abast i nosaltres treballem perquè sigui el més gran possible, seguint unes directrius de mercadeig molt catalanes: “no vols caldo, dues tasses”. A partir que ho van fer públic, moltes persones ens han expressat la seva solidaritat comprant llibres de la Noèlia: a la qual cosa els estem molt agraïts: ull, ens demanden per 50.000 euros. Aquesta línia, tanmateix, no l’hem encetada per la demanda: sempre hem fet campanya a favor la literatura catalana, de la lectura en català… i de la novel·la negra mediterrània, en català. L’endemà de fer-ho públic, el cas #7, «La marca de Caín», va ser el llibre electrònic més venut a Amazon a Catalunya, i quasi totes les llibreries de Barcelona i Les Voltes, a Girona, han venut tots els exemplars i estant pendents de la seva reposició, a l’editorial estem fent enviaments diaris, s’estan imprimint més llibres…

Quin impacte creieu que tindrà aquesta controvèrsia sobre la percepció social de la sèrie PsiBorn?

Sens dubte que tota aquesta situació és alhora un amplificador del senyal mediàtic… per la qual cosa, espero que la percepció social de la sèrie PsiBorn augmenti considerablement, i que puguin ser més lectores i lectors els que decideixin lliurement, sobre la veu i l’obra de la Noèlia, adquirint o no els seus llibres, llegint-los o no.

Heu descrit el moviment de Soler com a un atac a la llibertat d’expressió i a la creació literària; considereu que el sector cultural del país hi ha donat una resposta a l’altura de les circumstàncies?

La idea de “sector cultural”: entenc el que vol dir i quan resulta útil, però no s’escau gairebé en aquest cas: Oriol Soler és sector cultural, Abacus, i nosaltres també… També Planeta… La demanda interposada per l’Oriol Soler i la cooperativa Abacus és un atac decidit i ferm contra la llibertat d’expressió: avui volen prohibir la nostra novel·la, demà voldran prohibir la teva… Al voltant d’això, nosaltres no tenim dubte i esperem que el jutge tampoc. No esperem que el “sector cultural” ens doni cap resposta concreta: volem la resposta dels lectors i la tenim, volem la resposta de socis d’Abacus, i la tenim, volem que es queixi a la seva manera tothom que estigui a favor que la Noèlia Arrotea, la psicòloga del Born, s’expressi amb llibertat, ho tenim.

Segons el vostre parer, quina és la capacitat d’influència que ostenten les principals figures polítiques o empresarials sobre la llibertat de creació artística a Catalunya?

Com diu la Noèlia: “Intenten controlar què fas, la capacitat d’atemorir-te, ofegar veus i opinions des de càrrecs ben remunerats, afectar el negoci amb el qual et guanyes les garrofes, que et puguin acomiadar de la feina, assenyalar-te amb el dit, que cap bona acció quedi sense càstig”.

Al llarg de tota la col·lecció s’exposa la sordidesa, tant des del punt de vista legal com ètic, de les dinàmiques que es generen al si de les estructures de poder. En aquest sentit, i atès que la trama s’ambienta en la Catalunya dels nostres dies, fins a quin el panorama que dibuixa es correspon amb la realitat?

Aquesta pregunta té una resposta molt simple, i molt pertorbadora alhora. Com diu la Noèlia Arrotea, la psicòloga del Born a les portades dels llibres com a guia d’ús: “com més inversemblant sigui una situació, més s’ajusta aquesta a la realitat”.

Per acabar: els aficionats dels periples de la psicòloga més insigne del Born podran gaudir de noves entregues de la saga?

Aquests dies estem presentant la desena entrega de la sèrie, «Histèries d’alta volada». Amb aquest capítol posem fi a la primera temporada. Que és el que necessitem per evolucionar el projecte a una sèrie audiovisual basada en les aventures de la psicòloga del Born. Abans d’encetar la segona temporada, estem treballant en alguns projectes. Com per exemple un llibre amb relats breus sobre temes que no ha pogut tocar durant aquests primers deu llibres, però que igualment són temes importants per a la nostra societat.