Un detall de com treballa las Noèlia Arrotea, la psicòloga del Born amb la seva comunitat.
Això era a mitjà gener de l’any passat: al juliol, el cas #9, «Aromes íntimes», estava al carrer coincidint amb el que denunciava: la Copa Amèrica a BCN. Per això els seus llibres tenen aquesta potència.
“M’aniria bé rebre informació per DM sobre el Garriga de VOX, per al meu cas 9. PSIBORN és una comunitat de coneixement i acció col·lectius, jo sóc PSIBORN, tú també, ho són tots els lectors dels meus llibres, els prologuistes valents i els 45.000 que ens seguim. Tots som PSIBORN” @psiborn.
Podeu accedir als comentaris i a la conversa.
@psiborn no vol agradar i prou, què carai, ni tan sols vol agradar. Som un país de conformistes? No ho sé. Sé que la psicòloga del Born no ho és, de conformista, perquè parla d’una Catalunya de la qual no es parla, és incòmode: aquesta és la clau. “Catalunya està plena de gent, sobretot polítics i periodistes, que no gosen dir la seva en públic per por a l’opinió única hegemònica del partit del govern, difosa des dels mitjans de comunicació, i callen o diuen el que s’espera que diguin. Són els que estan enfonsant el país.” diu en @ramoncotarelo. Polítics, periodistes, artistes i intel·lectuals, abracen el món de la repercussió mediàtica personal… i després no poden seure on volen. A @psiborn no li passa. No ha d’agradar a ningú, i per això agrada a qui la llegeix. No sabem ben bé qui és, però no té el cul llogat.
Menuda reculada ens demana el salt endavant que volem fer com a país. És en moments com aquest, quan les veus valentes de la ficció s’atreveixen a narrar sobre el present del qual formem part, potser també com una ficció, i fer-nos riure. En Bernat s’expressa aixi: “El deliri de les escorrialles del processisme és tan bestial que entenc perfectament els novel·listes i dramaturgs catalans a l’hora d’ésser incapaços d’escriure sobre aquesta etapa de la nostra història, perquè el vodevil dels fets és insuperable”, @BernatDedeu.
