“En quin moment es va fotre el Perú?”
Mario Vargas Llosa, Conversa a la Catedral
Malgrat tots els malgrat, malgrat les reculades, les catxes i els mals de ventre inoportuns, el 29 de febrer de 2020 vàrem pujar 150.000 persones a Perpinyà i el president legítim ens va dir, amb extrema bel·ligerància: “Preparem-nos!”, ara sí que sí. Havíem recuperat l’impuls, la iniciativa.
Va durar poc l’alegria a casa del pobre. El Gobierno més progressista de la història declarà l’estat d’alarma en tot el territori espanyol el 14 de març, per afrontar la situació d’emergència sanitària provocada per la Covid-19. Una mesura posteriorment declarada inconstitucional, que es va anar prorrogant i referendant amb el vot obedient de la parròquia independentista, tot i que es carregava les competències autonòmiques. El MHP Torra va mirar de resistir, el van deixar sol i molt malalt a Canonges, li van començar a fer el llit des de fora i des de dins, el vicepresident Aragonès esmolava ganivets quan encara no sortíem a apunyalament diari.
Salvador Illa tingué més sort, es va quedar residint a La Moncloa. Hi feia vida amb els amfitrions, era bombolla i allegado d’en Pedro Sánchez i la seva dona lobbista, Begoña Gómez. El paper de vàter no calia que sortissin a acaparar-lo, però sí que feien tota mena de pastissos i s’inflaven de gintònics a partir de mitja tarda, com tothom. La parella Sánchez-Gómez ja estava acostumada a la bona vida, el sogre del president, traspassat recentment, era un home carregat de calers d’aquells que en diuen de dubtosa procedència, quan l’origen dels quals està fora de qualsevol dubte. Abans que tots els partits catalans investissin Pedro Sánchez en una moció de censura visceral, el matrimoni vivia en un xalet que en Sabiniano Gómez li havia regalat a la seva filla, luxós, ampli i amb un bon jardí.
Procedent de Huete (Cuenca), Sabiniano i els seus germans Enrique, Conrado, Isaias i Josué van veure en el sexe un negoci rodó. Segons els corrillos madrilenys sempre carregats de mala llet, l’Enrique havia heretat d’un senyor gai una important fortuna, que els Gómez van decidir invertir en locals on establir els seus negocis, a Madrid i a peu de carreteres de Castilla La Mancha. La primera adquisició de la família va ser el Cinema Mundial del carrer Alcalá, als anys 80. Allà van instal·lar un saló per a casaments, batejos i comunions, que aviat convertiren en un saló de jocs recreatius amb taules de billar i màquines escurabutxaques.
La família Gómez va aconseguir altres locals en punts estratègics del centre de Madrid, on van decidir llançar-se al negoci de les saunes gais. El pare de na Begoña regentava la Sauna Azul, situada al carrer Concepción Arenal, a prop de l’antiga seu del Partit Socialista de Madrid. Quan Sánchez va començar a créixer dins del PSOE al voltant del 2006, el sogre va decidir posar els negocis a nom dels seus germans, els treballadors afirmaven que els establiments no havien canviat mai de mans: “Els locals els explotaven els seus germans, encara que ell ho controlava tot a l’ombra”, explica un ex-empleat de Castellana 180, un puticlub que facturava milers d’euros diaris. Al Registre Mercantil, es poden observar aquests moviments de Sabiniano per evitar un dany reputacional al seu gendre, secretari general d’un partit que ara i adés proclama l’abolició de la prostitució. Es pot veure l’any 2006 com la sauna Adán, la joia de la corona considerada com el local més gran d’aquestes característiques a Europa, estava al seu nom. El negoci es dirigia des del local veí, ubicat al número 36 del carrer San Bernardo, domicili fiscal del sogre de Sánchez i del seu germà Enrique. L’any esmentat, l’empresa San Bernardo 36 S.L. a través de la qual Sabiniano gestionava aquesta sauna, passa a ser propietat del seu germà Enrique com a soci únic. El 2013 es traspassaria a Ángel Prieto, una persona de confiança de la família Gómez.
Qui va fer saltar la llebre, fou el comissari Villarejo, el del pedaç pirata i la remor constant de plats i coberts als restaurants. A la seva agenda, es feia referència a un dinar que haurien mantingut el 14 de juliol de 2014 dos policies, identificats com a «BIG» i «GB», amb el sogre de Pedro Sánchez, que aleshores ja era líder del PSOE. L’anotació del comissari diu així: «El dilluns següent a la victòria interna de Pedro Sánchez, van quedar a dinar BIG i GB amb el seu sogre, Sabiniano Gómez Serrano, que és el germà de Conrado i Enrique, amos de diverses saunes sexuals. Dues de les quals són d’homosexuals a S. Bernardo i una hetero a la lateral de Princesa, on solia anar EB a cardar amb l’encarregada, la rossa que va ser acomiadada perquè protestava per no cobrar. El dinar va ser al restaurant La Ardosa del carrer Abolengo».
La Sauna Adán tenia llicència de “gimnàs sauna amb bar”, però les ressenyes deixades pels clients parlen també d’una altra mena de serveis. Davant mateix del Ministeri de Justícia i a escassos 500 metres de la icònica Gran Via madrilenya, per fora es veia una façana senzilla de color groc descolorit, diverses màquines d’aire condicionat, dos senzills neons verds amb la paraula Sauna i una petita placa de llautó al costat de la porta amb el text Sauna Adán. Per dins, 436 metres quadrats de «luxúria i desig», en paraules dels feligresos. Es pot apreciar a la sèrie “Maricón perdido” del creador Bob Pop, que va gravar diverses escenes en aquest mateix local, la disbauxa impregnava tot l’espai. Les tres plantes encabien saunes finlandeses, piscines, banys àrabs, lliteres de massatge, dutxes múltiples, vestidors, armariets, etc. També, hi havia una barra de bar on es consumien begudes.
No tot era glamur madrileny, la família Gómez també va desenvolupar la seva expansió per Toledo al municipi de Quintanar de la Orden, mentre que a Cuenca van comptar amb un altre establiment. Sabiniano Gómez va regentar locals de carretera, com a propietari de la parcel·la 37 del sector S de la urbanització Coto de San Isidro, a Segòvia, on es trobava ubicat el club de contactes que portava per nom Hostal km-80. Aquest establiment va saltar a la llum pública perquè dos homes hi havien obligat una dona a prostituir-se. També, el seu germà Enrique apareix com a titular d’un hotel restaurant a Lugo anomenat Arcadia, que va ser sancionat el 2001 per operar com a club de contactes.
Na Begoña, ara embolicada amb l’Àfrica Center, imputada per aquí i per allà, no era aliena als negocis del seu pare, hi col·laborava com a administrativa. Tot plegat, aquest coneixement tan directe d’algunes febleses humanes, ha fet que tingui una opinió psicològicament molt esbiaixada sobre l’estil de vida dels homosexuals masculins, la substitució d’Iceta per Salvador Illa com a candidat del PSC a les eleccions catalanes estava servida. Calia recuperar el vot ètnic espanyol que s’havia passat a Ciudadanos, deixant els socialistes catalans amb tan sols 16 escons. Aquesta gent del Bajo que un dia havia omplert la Festa de la Rosa a Gavà, no li trobava cap gràcia a veure la mandonguilla fent de Freddie Mercury, valia més posar un enterramorts espanyolitzat, formal, amb una dona tan assenyada que es va fer amiga íntima de l’esposa del seu cap.
Aprofitant que havia esdevingut conegut per la pandèmia com a ministre de Sanitat, envoltat de militars i policies condecorats que confiscaven camions de taronges, aprofitant el xoc de la pròpia pandèmia per forçar una data electoral via judicial, arribà la primera victòria electoral fraudulenta de Salvador Illa. Esquerra Republicana no hauria investit la MHP Laura Borràs encara que hagués passat per davant d’ells, la CUP s’hauria apuntat de bon grat al paroxisme destructiu. En guanyar Aragonès dins del bloc, Junts es va veure arrossegat a fer-lo president, el PSC es va estalviar treure’s la careta abans d’hora i han pogut culminar la segona victòria, contra rivals als qui impedien fer campanya amb normalitat.
Tot el que he escrit abans, tanmateix, només serveix com a pròleg entretingut, perquè no fou a les converses nocturnes de La Moncloa quan es va fotre això nostre. Es va fotre ben fotut quan els partits dits independentistes, malgrat tenir el país ple de repressió i exiliats, van pactar amb el PSC del 155 a tort i a dret, als ajuntaments, als consells comarcals i a les diputacions. A Madrid, investint Pedro Sánchez. Aquests pactes van obrir la porta a la ignomínia final que ha perpetrat Esquerra Republicana, posar Pedro Sánchez, el gendre fatxenda d’en Sabiniano, com a president d’una Generalitat que ja no és Vichy, sinó directament el govern civil de l’ocupant colonial.
> Tots els artícles de la Noèlia Arrotea publicats a Racó Català.
