La psicòloga del Born, La Nostra, (6), Pedra de Llamp, Barcelona, 2022, 263 pp.
Qui s’amaga darrere el pseudònim de la Psicòloga del Born? Aquesta, sens dubte, és una de les grans incògnites de la literatura catalana contemporània. Com a icona sorgida en els darrers anys, sembla un d’aquests personatges inventats que gaudeixen del vent a favor de les xarxes socials, espai privilegiat d’un metavers en què ficció i realitat acaben en la promiscuïtat d’una desordenada orgia en què res i tot és el que sembla. Si som en un món en què els gèneres són fluïds, al llit i a les llibreries, la Psiborn exemplifica més que ningú que les antigues certituds, les fronteres entre literatura i assaig, ficció i periodisme d’investigació, veritat i invenció, semblen més desregulades que l’espai Schenguen, en una societat líquida fonamentada en pasteres globals a la recerca de terra ferma inexistent.
(…)
En el cas que ens ateny, La Nostra, ens parla d’un seguit d’assassinats que són comesos en directe contra figures destacades de l’Star System televisiu. A partir d’aquí, i amb els seus habituals col·laboradors (alguns gitanos de Gràcia, l’espia desencisat del CNI, el seu amant/figura paternal d’en Sensat, les connexions amb el món criminal…) es van revelant tot un seguit de misteris que, més o menys, es poden resumir com a la denúncia, via literària, de la promiscuïtat entre poder polític i mediàtic, la corrupció descontrolada que corre pel món de les productores, el clientelisme parasitari, la influència política, el nepotisme més descarat i la progressiva descafeïnització (i sobretot, desnacionalització) d’uns mitjans públics de ràdio i televisió que van néixer amb gran empenta i joventut, i ara pateixen una agònica decadència en directe, fins al punt d’aquesta mena de decrepitud amb què s’arrossega pel share.
Resulta ben curiós que, poc després d’haver acabat aquesta novel·la que es llegeix en tres tardes (263 planes), hagin aflorat alguns escàndols que l’autora apuntava sobre el capteniment sexual d’algun executiu important. De fet, la novel·la arrenca amb una referència de House of Cards, que en realitat serveix per esbrinar el tema del llibre: “Tot té a veure amb el sexe, menys el sexe, que té a veure amb el poder”. I, certament, com a leiv motiv de tota la sèrie de la psiborn, el sexe representa la pràctica totalitat de l’acció de l’obra. Els protagonistes, els secundaris, els botxins i les víctimes sexegen per damunt les seves possibilitats. Fins i tot, crec que en algun moment, l’autora es passa de frenada,… o potser és que em faig vell i m’estic posant moralista.
En qualsevol cas, com cada vegada que llegeixo la Psicòloga del Born, no hi ha res de banal en les planes. Entenc que l’autora pretén simular que fa literatura de consum, tanmateix no pot dissimular els elements de l’alta cultura, les referències culturals, la història ben construïda, la complexitat dels personatges, les falses caricatures que fa amb ells, la cura del llenguatge… tots aquells elements que constitueixen una narrativa de qualitat, molt superior a la que apareix als supermercats o a les llistes dels més llegits, i que tanmateix en quatre cinquenes parts representen a estrelles de la televisió, més o menys reciclades, als quals els correctors i negres editorials han fet grans esforços per fer d’aquestes obres quelcom presentable, i fer veure al lector que aquests productes es poden llegir, no només regalar per Sant Jordi.
