“Fer-se una pregunta és com llançar una pedra per un pendent, una porta a l’altra”.
‘L’estrany cas del Dr. Jeckyll i Mr. Hyde’, de Robert Louis Stevenson
La psicoanàlisi ha utilitzat la història literària del doctor Jeckyll, per explicar la tensió existent en les nostres ments entre el subconscient i el jo. El metge descobreix una poció, que permet el desdoblament de la personalitat en una part bona i una de dolenta. Quan se la pren, es converteix en Mr. Hyde (de “to hide”, amagar), un home degenerat que és capaç de cometre els crims més horrorosos. Com passa sempre, Jekyll arriba al punt que no pot controlar les dues personalitats; aleshores, la que acaba manant, fins a matar-lo, és la del monstre .
El primer contacte que vaig tenir amb el Dr. Trias i Vidal de Llobatera va ser quan era alcalde de Barcelona, a través d’una preciosa carta personalitzada que va enviar a la filla d’una amiga argentina com jo, que s’acabava d’empadronar a la ciutat de Barcelona de manera irregular. El Dr. Trias, juntament amb una calorosa benvinguda en català, li enviava una targeta de TMB, que li permetria utilitzar de manera gratuïta els serveis de metro i autobús. Després, em vaig barallar molt amb la seva regidora de Ciutat Vella, la Mercè Homs, germana d’en Quico Homs, pel meu local d’empanades al Born. A la seu del carrer Ramalleres, et deien una cosa, després se’n desdeien i et recordaven que “l’ajuntament no diu, l’ajuntament escriu”. Quan més em va cridar l’atenció positivament el Dr. Trias, fou quan va defensar amb el seu cos la seu de la CUP, impedint que hi entrés la Policia Nacional a fer un escorcoll il·legal, aquell dia l’hagués votat per al càrrec d’emperador mundial.
En Sensat, el meu recepcionista a la consulta PsiBorn, un valor segur, era votant tradicional d’ERC, ara n’està molt decebut i en diu tota mena de penjaments. Aleshores, tampoc se n’estalviava sobre el consistori, són convergents, repetia. Aleshores com ara, em feia un munt de recomanacions, confonent desordenadament els rols d’antic cap a l’Argentina, pare putatiu, antic amant, assessor àulic, company de bretolades i erudit guia turístic. Ha vist que estic escrivint sobre el Dr. Trias, obre l’ampolla d’armanyac al meu despatx, vina, nena, que et donaré context. M’ajuda molt amb el context, sobretot per als meus llibres de la sèrie PSIBORN.
En Sensat m’explica que el seu pare coneixia els Trias de Viladrau, també anava a jugar a la seva mansió de Barcelona. Parlem de xofer, tres minyones fixes uniformades, algunes més que hi anaven a hores, la família en deia la torre, la togggeta de Ganduxer, segons la peculiar dicció del futur alcalde. Intento posar cara seriosa, però el malparit ha vist que el comentari m’ha fet gràcia, ara no s’aturarà més. Diu que els nens feien emprenyar l’avi Vidal de Llobatera, que s’havien endut a viure amb ells des del pis de la Rambla Catalunya.
Del llibre de Robert Louis Stevenson (autor també de ‘L’Illa del tresor’), se n’han fet manta versions al cinema, el meu recepcionista tria imitar la còmica, ‘El professor guillat’, de Jerry Lewis, en la qual el científic crea un elixir que el transforma en un home seductor quan se’l pren. Es metamorfosa en Mr. Love, un playboy egocèntric, cínic i masclista. El Dr. Trias, en canvi, en lloc de convertir-se per la nit en un bandarra que es frega amb la Samantha Hudson i organitza trios al Raval, adopta en campanya la personalitat de Mr. Vidal de Llobatera, un polític autonomista que guarda els bocins del carnet del PDeCAT que només va estripar el setembre passat, que no té el compte que publicaven a ‘El Mundo’, sinó un parell a cada paradís fiscal hagut i per haver, de missa diària, la dona li compra la roba a Bel del Passeig de Gràcia, el Barto abans que el Jan.
Juro “per Déu Tri i Un, per la Santíssima Verge Maria i pels sants evangelis, guardar, defensar i observar tota la vida la religió catòlica”, aquest fou el compromís públic dels seus ancestres carlins. El cognom Vidal de Llobatera és molt remot, i els seus avantpassats van exercir importants càrrecs al servei de la Corona d’Aragó, durant l’edat mitjana.
Diners vells, doncs, li pregunto a en Sensat, no ben bé, em respon. D’aquesta banda de la família, una mica sí, però tampoc gaires. L’empenta forta la fa el pare Trias, franquista, amb uns laboratoris italians. Havia marxat de Barcelona a través d’Andorra, per tornar a entrar a la zona nacional i fer la guerra contra Catalunya amb l’exèrcit de Franco. Eren, doncs, dels vencedors durant la dictadura. Del mateix bàndol que els Fernández Díaz que van organitzar el muntatge contra ell. El ministre de l’Interior barceloní és qui més el va decebre quan esclatà l’escàndol, confiava en la seva religiositat.
Com creus que aniran les municipals, li pregunto a en Sensat, l’únic barceloní que em donarà una resposta clara. No serà alcalde i, en el millor dels escenaris, ja estan parlant de dos anys per a en Trias i després dos anys per a en Collboni, amb en Calvet de tinent d’alcalde. Molt engrescador.
Si la manta és curta, quan et vols tapar el cap, et destapes els peus. Menystenir l’independentisme, donar els nostres vots per guanyats pel cansament envers la Colau i festejar obertament l’unionisme d’ordre, és arriscat. Se la juga amb l’independentisme, em diu en Sensat fent-se el guillat, ha sonat com se l’eixuga amb l’independentisme, no sé quina de les dues versions és més acurada. És convegggent, segueix en Sensat, que ja va pel segon armanyac, sempre que li preguntes et diu que és el segon, fins i tot quan és el primer. I tu ets pegggonista, em diu, la Lauggga és la teva Evita, mida XL. Ara sí que el foto fora del despatx, vull acabar l’article tranquil·la. Espera’m a fora, que ja només em falta rematar-lo.
El professor Cotarelo ens recorda que la història no fa marxa enrere, Heràclit ja ens va avisar que mai beuríem dues vegades del mateix riu. En el fons, té raó en Sensat, en sol tenir, em fa por que els vots a Trias serveixin per perjudicar la presidenta Laura Borràs i me n’acabi penedint. No vull que li facin la gara-gara al rei amb el meu vot, no vull veure el Bonvehí o en Santi Vila potinejant la Casa Gran. Encara falta, estaré amatent, jo votaria el Dr. Trias, però no votaré Mr. Vidal de Llobatera.
