Per XAVIER DIEZ per la Revista Mirall
6 de juny de 2023
El misteri, potser no és tan important com sembla. Fins i tot, he arribat a pensar que la psicòloga realment existeix, i que la doctora Noèlia Arrotea, o quelcom semblant, arribi a fer autoficció (si és que existeix una ficció que, per resultar creïble, requereix de plagiar realitats). En qualsevol cas, dono fe que disposa d’informació de primera classe, perquè revela dades d’alguns personatges reals (sovint camuflats canviant una lletra del seu cognom) que servidors de vostès coneixia, i que, per contra, no són de domini públic. De manera que, com que sóc historiador de deformació considero que aquesta saga literària representen un material de primer ordre per captar en profunditat aquest moment històric, amb les seves escadusseres grandeses i abundoses misèries, i que permeten, més que explicar, diagnosticar les malalties mentals del nostre país. Ja sabem que una literatura com la nostra, pel que fa a la novel·la negra (de proximitat), mai un policia pot ser l’heroi o el protagonista, perquè és evident que l’experiència ens demostra que portar una placa els converteix en enemics, sinó que han de ser detectius privats, o com en el cas d’aquests llibres, psicòlogues, és a dir, detectius de l’ànima.
El darrer llibre de la sèrie que ha caigut a les meves mans ha estat el setè, La Marca de Caín, centrat bàsicament en les intimitats d’Esquerra Republicana de Catalunya. La mateixa ERC addicta a autoesporgar-se periòdicament, a disposar d’una ideologia erràtica i inconsistent, i a fer tot el possible per gestionar de la manera més matussera possible quan assoleix quotes de poder. I, el nivell de detall que l’autora exposa sobre la tercera, segona i tercera línia dels personatges és per sucar-hi pa. És cert que aquest no és un llibre d’investigació periodística, perquè hi ha força dades que difícilment poden demostrar-se. Sí, en canvi, fa les delícies dels historiadors, perquè precisament la ficció permet exposar veritats que no poden ser verificades. I qualsevol periodista (i em consta que és així) en pot extreure petroli dels personatges reals que circulen pels dos centenars i mig de planes que es poden llegir fàcilment en tres tardes.