El blog de Psiborn

Godzilla vs Kong

 

La psicòloga del Born, per a Racò Català

“Dius que vols una revolució.
Bé, ja saps,
tots volem canviar el món”

Revolution, John Lennon

 

Les monges de Lestonnac, a Mendoza, em van ensenyar a argumentar segons els principis dels jesuïtes. Per enfrontar un sil·logisme, cal sempre atacar la premissa major. També, recomanaven utilitzar la “reductio ad absurdum”, demostrant la validesa d’una tesi quan la seva negació seria insostenible, absurda. Fomentaven el cinisme, amb la pràctica de fer-me defensar una posició qualsevol i tot seguit la contrària.

Enraonar és una de les paraules més belles del català. Segons el diccionari, enraonar consisteix a parlar o comunicar-se mitjançant el diàleg dues o més persones, també discutir alguna cosa en una conversa. A Catalunya, s’enraona, es parla des de la raó, es presenten arguments, s’intenta convèncer l’interlocutor sense apriorismes ni insults; en el llenguatge actual incorporat des dels Estats Units, a Catalunya s’enraona sense cancel·lar.

Darrerament, tanmateix, veiem com alguns polítics han entrat en la línia d’adhesions acrítiques a conceptes artificiosos, neollengua, en els quals les bones intencions poden esdevenir fàcilment arrogància malaltissa. Quan no poden resoldre els problemes, miren de canviar-los-hi el nom. Intenten manipular les grans patums conceptuals a fi de defugir l’argumentació, per cancel·lar qui vulgui presentar una opinió pròpia, per no haver d’enraonar. És un fenomen divisiu, excloent, que proveeix d’escut a la mala gent, la falsa virtut de la qual esdevé gairebé una nova religió.

S’anomena presentisme la tendència absurda de jutjar fets històrics com si haguessin passat avui, segons els criteris i la mentalitat d’avui. No et pots considerar moralment superior a George Washington perquè ell tingués esclaus i tu no, no saps què hauries fet tu aleshores i no saps com actuaria ell avui. L’esclavisme històricament ha sigut la norma, no l’excepció, no només als Estats Units o al segle XIX. Si fa o no fa, deu haver-hi hagut tants catalans capturats i esclavitzats al Nord d’Àfrica com persones esclavitzades o traficades per esclavistes catalans; tothom que es podia pagar un esclau, en tenia, incloent-hi els àrabs i els negres. El mot anglès “slave”, esclau, deriva de “slav”, eslau, perquè la majoria dels captius tenien aquest origen en un moment històric determinat. No et pots considerar moralment superior a Roger de Llúria perquè tu tinguis amics gay i ell no. Ningú neix ensenyat, quantes vegades has pensat com vaig poder posar-me aquests pantalons, dir aquesta bretolada o anar-me’n al llit amb aquell carallot?

La solució que he trobat per a poder seguir enraonant, exposant arguments de manera civilitzada, és oposar una gran patum, un gran concepte cancel·lador, a un altre. Seguint l’experiència de la indústria cinematogràfica californiana, jo ho anomeno Godzilla contra King Kong o bé Alien contra Depredador. En el cas del vel islàmic, per exemple, el feminisme entra en joc contra les acusacions de xenofòbia, cancel·la les cancel·lacions i ens permet enraonar sobre una qüestió complexa que cal adreçar sense fanatismes. La diversitat dels obesos i la salut pública, el feminisme clàssic i els drets LGTBI de les dones trans, Palestina i l’antisemitisme, la integració i l’apropiació cultural. Totes les revolucions, els canvis, pretenen canviar la naturalesa del ser humà, però no es pot canviar la naturalesa humana amb escridassades o aguantant la respiració, molt indignats. Estic a favor dels moviments “woke”, que proposen mantenir-se alerta pel que fa a situacions discriminatòries de raça, també s’han estès a d’altres injustícies socials de gènere. En canvi, no m’agrada que facin servir la cancel·lació automàtica i agressiva de qui opina diferent o matisa algun punt, puix que crec que sovint els moviments “woke” tenen raó, doncs que enraonin.

La meva antiga professora a l’Institut Gestalt i ara sòcia minoritària a la consulta, la Dra. Miriam Jover, dirigeix un taller de sexualitat femenina els dilluns i els dijous, una iniciativa que està resultant molt profitosa per a les finances de PsiBorn. Les clientes reben un kit de benvinguda amb estora, tovallola, sachet de lubricant i un ou d’obsidiana, per als exercicis vaginals que enforteixen la musculatura. La veterana doctora Jover és una feminista de la vella guàrdia, orgullosa d’haver estat precursora en la dura lluita per la igualtat de la dona. Malauradament, a la darrera manifestació del vuit de març, tanta militància la va dur a acabar a hòsties amb una colla de transsexuals, ella pensa que no n’han de fotre res en una manifestació feminista. Parlar de dones reassignades seria més políticament correcte, però ella que no té tantes manies, les anomena mutants. La Míriam és una dona a seques, no una dona cis, diu que ja n’hi ha prou de collonades. És socialista, però coincideix amb la dreta casposa que les nenes tenen vulva i els nens tenen penis. Considera un sabotatge eliminar la distinció biològica entre dones i homes, clar, li foten la guingueta enlaire. Jo considero que aquest és un debat absurd, sóc partidària de la igualtat total, et pengi el que et pengi de l’entrecuix. Res de lavabos, escoles o vestidors separats, som persones.

La filòloga que corregeix els meus llibres de la sèrie ‘PSIBORN’, la Vanessa, és una jove alta, prima, de cabells llargs ametllats, ulls de color mel, amb pits delicadament operats i un penis gegantí. Una dona trans. En Sensat, el meu recepcionista, home innovador, va tenir l’ocurrència de fer-la entrar al taller de la Dra. Jover quan acabava de començar, presentant succintament la nova alumna des de la porta i després marxar de seguida com en Junqueras fugint d’una escridassada, mentre la Vanessa s’instal·lava a l’última fila. Va trobar un petit espai entre la senyora Fainé i una alliberada sindical grassoneta.

—Benvinguda, Vanessa —va saludar l’organitzadora, prematurament contenta perquè la sòcia recomani per fi els seus tallers, ignorant que la metxa ja estava encesa i l’explosió era inevitable.

A fi d’executar el primer exercici, abans calia introduir-se l’ou. En un primer moment, la Vanessa no sabia què fer amb la figura d’obsidiana, però això és com un trencaclosques, la peça amb punta encaixa amb la peça del forat. En un tres i no res, el tenia a dins, la qual cosa li va produir una erecció de proporcions considerables. La senyora Fainé va ser la primera a veure que allò no encaixava, i no parlo de l’ou, que s’havia encabit prou bé a l’orifici. L’eina que despuntava entre les cames d’aquella jove era gruixuda com la del seu Isidro, però el doble de llarga.

—Va tot bé, allà al darrere?

—És un home, doctora Jover —delatava la senyora Fainé, un costum adquirit a l’Opus Dei, el seu marit banquer i ella en són membres supernumeraris.

—Perdoni? Què s’ha cregut, vostè? —feia la Vanessa, sense arronsar-se—, soc una dona trans.

—Faci el favor, fora immediatament —sentencià la psicòloga experta, sense perdre de vista el penis de la clienta.

—Quina manca de sororitat! —S’havia après bé la lliçó.— Nosaltres som negades, qüestionades, invisibilitzades, estigmatitzades, marginades i deshumanitzades… i vostè em fa fora. La denunciaré per discriminació.

—He dit que fora; si us plau.

—S’haurà d’esperar que surti l’ou.

En qualsevol altra circumstància, a la doctora Jover l’hauria preocupat una possible acció legal, podria suposar un enorme descrèdit per a la seva reputació de dona progressista. Tanmateix, ja fa prou temps que és a PsiBorn com per saber com les gasta en Sensat, que li té votada, considera que tot està permès, qualsevol barbaritat que ens pugui fer riure. No paga la pena queixar-se amb mi: si mai reclama, li diré que no en sabia res o encara tindré la barra d’alliçonar-la sobre el feminisme modern i l’autodeterminació de gènere.

Us recomano, doncs, que quan vulgueu opinar sobre temes que han esdevingut conflictius, patums considerades intocables, cerqueu sempre la protecció d’una altra patum i les oposeu en els vostres arguments. Godzilla vs. Kong. Ara com ara, és l’única manera de poder enraonar.