He acabat el tercer episodi de la psicòloga del Born, «La Segona mort del llop», i m’ha sorprès molt positivament! Argentina i catalana, té un català fantàstic.
M’encanten els personatges, són especials i originals. Crec que aniré a què em faci una visita i em deixi ben content! 😀
La trama és interessant i la lectura àgil. Va al gra, i malgrat tot, fa unes fantàstiques descripcions dels carrers, barris i monuments barcelonins, acompanyats d’una bona aportació històrica i cultural que enriqueix el relat.
És madur, adult, sense complexos. Valent. Directe. Sense eufemismes. Sense bons i dolents de manual. Treu la part fosca fins i tot dels protagonistes, que malgrat tot, es fan estimar. I estic d’acord amb la Noèlia, Carvalho avui seria dona. Els temps canvien, i ens agraden més els antiherois que l’American Captain.
Que a més parli del Barça, m’ha enganxat encara més, doncs jo també me l’estimo. I les cites immortals d’en Cruiff, i les mencions als futbolistes m’han fet gràcia, m’han agradat molt.
Just he començat el quart episodi, «La creu sense Crist», però vés preparant l’u i el dos, que em sembla que també cauran. Sobre el tu real, continues sent molt enigmàtica!
Gràcies per la postal dedicada.
Una abraçada, PsiBorn.
Sergi
