A les novel·les de La Psicòloga del Born, no hi ha ni bons ni dolents, sinó que tots són uns malparits. Al pròleg d’aquest #4, però, vull deixar ben clar que en aquesta lluita estic al costat dels jesuïtes, en cos i ànima.
Noèlia Arrotea
Des que el Papa Francesc ha entrat en escena, ha aixecat la moral a nombrosos catòlics progressistes i n’ha enfurismat molts de conservadors, en suggerir que Jesús no tenia la intenció de fundar una legió de rondinaires malcarats. Fa la sensació que s’ha girat la truita. De moment, els esforços del Papa per promoure un to més tolerant i reorientar les prioritats de l’Església són, més que res, paraules. No ho dic amb to pejoratiu. No es pot negar que l’amabilitat del seu llenguatge, l’empatia amb els més desvalguts i la humilitat del seu exemple són un glop d’aire fresc. Arribarà el dia, tanmateix, que se’l jutjarà per la substància del seu papat. Pel que fa al celibat que tant preocupa a en Sensat, en realitat, a l’Església catòlica ja hi ha molts sacerdots casats, com ara els ordenats segons les tradicions del catolicisme oriental o els anglicans.
Avís a l’Opus Dei
El Papa va predicar sobre la festa litúrgica del dia, que és la de l’Exaltació de la Santa Creu. El Papa va denunciar el perill provinent de dues temptacions:
Convertir Jesús en tan sols un mestre que dóna consells espirituals i, la contrària, presentar la creu sense Crist com una mena de “masoquisme” espiritual.
