Amb la finalitat de fomentar la creativitat entre la comunitat fan de la psicòloga del Born, @psiborn, i celebrar l’esperit de Sant Jordi, vam convocar el I Concurs PsiBorn de Relats Sant Jordi 2024.
Les úniques condicions eren que el relat estigui escrit en català i tingui un màxim de 300 paraules, i que es valorarà positivament que inclogui un parell de línies de diàleg entre la Noèlia i en Sensat. L’objectiu del concurs era promoure la llengua i la literatura catalana.
RELAT
Per Apol.lònia Santa Creu
El macilent Cogul enfilava cap a la capella de La Panadella, una porquera ideal per una trobada secreta. Somreia per com tancà la reunió: “Treu-me aquesta puta del davant”. Odiava la presidenta. Quin enuig llegir el #7 de la sèrie PsiBorn, «La marca de Caín».
L’informava una espieta omnipresent en les taules literàries compartides amb en Sensat, recepcionista fidel a la Dra. Arrotea.
– Fa política d’alta volada – deia la psicòloga del Born.
– On vas a parar, una bona xuclada no la fa qualsevol, i un bon discurs tampoc – En Sensat preferia discutir amb la presidenta que fer l’amor a una periodista destacada.
De negre nit, el penitent esperava a Boca de Mel, devota companya de militància. El volia advertir d’un gran perill. L’Equip A feia una investigació per la seva participació en els fets de Palau. Què difús quedava tot allò. La música, llunyana, no acompanyava el so de les seves passes. Esperava amb els pantalons descordats la gata maula. On parava? S’havia oblidat?
Un gos llunyà bordà la lluna amagada darrere uns núvols prenyats. De sobte, sentí les habituals mans enguantades, es baixà els texans fins als genolls i s’inclinà cap endavant per rebre l’acostumat ciri pasqual, però em comptes d’això, notà que l’estrenyien amb molta força la nou del coll.
En un racó del pàrquing, una rossa espaterrant l’havia apressat. Amb els ulls esbatanats i l’asfíxia per la manca d’aire, veié pel retrovisor l’esguard mofeta del seu gran enemic, el Guenyo, el de la triple papada. Era una enredada, d’aquell que no havia aconseguit entrar als arxius secrets del Vaticà. L’escanyà i amb un crit de garrí escorxat, la seva ànima sediciosa sempre fidel a Déu i al rei, expirà.
