Amb la finalitat de fomentar la creativitat entre la comunitat fan de la psicòloga del Born, @psiborn, i celebrar l’esperit de Sant Jordi, vam convocar el I Concurs PsiBorn de Relats Sant Jordi 2024.
Les úniques condicions eren que el relat estigui escrit en català i tingui un màxim de 300 paraules, i que es valorará positivament que inclogui un parell de línies de diàleg entre la Noèlia i en Sensat. L’objectiu del concurs era promoure la llengua i la literatura catalana.
RELAT
Per El Tarragona petit
“Putes obres del collons” remuga en Pepo. L’avís ha arribat fa uns minuts a l’ambulància que s’intenta obrir pas entre el trànsit que, a quarts de set del vespre, col·lapsa la Via Laietana.
Pel que els han comunicat, una senyora d’edat avançada jau a les escales d’un immoble del Carrer Copons, amb un possible traumatisme cranioencefàlic. En Pepo trenca per Joaquim Pou i, recorreguts uns metres contra direcció -i entre insults d’un Glover que venia de cara-, encaren Copons també en direcció contrària. A mig carrer, una patrulla uniformada els fa senyals perquè s’afanyin. Mentre en Pepo tanca l’ambulància, l’Ignasi puja corrent el tram d’escales que troba a l’entrar a l’edifici. Des del terra del primer replà, i en un evident estat de commoció, una dona amb la mirada perduda, no para de repetir “no pot ser, el meu Sidru”. De peu, a l’esquerra, una versió més jove de l’actor Bill Nighy subjecta una noia més aviat baixeta, que discuteix a crits amb dos transsexuals a mig vestir.
– ¡Te repito que de nuestra casa no ha salido nadie, chocha amargada!
– Que no? Si l’he vist jo mateixa guillant escales avall!
Els gemecs del terra “no pot ser, el meu Sidru” no paren. En Bill Nighy agafa la Noèlia -força alterada- pel braç, i li diu:
– Serà millor que entrem cap dins i deixem treballar aquests senyors. Aquí no hi podem fer res, i els negocis dels veïns transsexuals no son cosa nostra.
La dona no presenta ferida oberta, i aparentment sembla víctima d’un xoc. “No pot ser, el meu Sidru… sortia d’allà…”. L’Ignasi li col·loca el collar cervical, i amb l’ajut d’en Pepo l’estiraran a la llitera. D’allà fins a l’Hospital del Mar, i amb una mica de sort a casa abans que comenci el Barça.
