Amb la finalitat de fomentar la creativitat entre la comunitat fan de la psicòloga del Born, @psiborn, i celebrar l’esperit de Sant Jordi, vam convocar el I Concurs PsiBorn de Relats Sant Jordi 2024.
Les úniques condicions eren que el relat estigui escrit en català i tingui un màxim de 300 paraules, i que es valorará positivament que inclogui un parell de línies de diàleg entre la Noèlia i en Sensat. L’objectiu del concurs era promoure la llengua i la literatura catalana.
RELAT
Per Mon
Ja veia Istambul per la finestreta. Hi estaria poc més d’una hora abans d’enlairar-se cap a Kilimanjaro on l’esperava en Paulo. Va prémer el botó per demanar aigua, tenia la boca seca i potser també alleujaria aquella tremolor de cames. Com explicaria que havia deixat l’equipatge i llibres en consigna?
Va arribar just quan la Noèlia sortia amb els llibres que venia a buscar.
– Demà la Maria arribarà a les dotze, digué en Sensat.
– Ja ho sé vell pesat! Va Mon anem a fer uns porrets.
– Voldrà glaçons?
– Sí – contestà ella .
Va intuir que se li complicaria tot, però tenia l’equipatge preparat, llibres recollits, i sabent que no li acceptaria un no, la va seguir cap a Escudellers. Què volia dir en Sensat amb allò dels glaçons? Rumiava fins que va veure l’Albert dins del Club, aquell morenàs que l’empotrava a vegades com un semental. Dos porros després ja perdia les calces imaginant la seva trempera, i com que la Noèlia feia estona que negociava, marxaren sense dir res.
– Fes un porro, vaig a buscar el vi!
Però la seguí, la inclinà sobre la taula arremangant-la i apartant-li les calces la va penetrar amb força. Van passar hores, van perdre el compte de les escorregudes, llepant-se i follant per cada racó del pis. S’adormiren baldats.
–Desperta, he de marxar!
Arribava a l’aeroport del Prat tres quarts d’hora abans que sortís el vol, era impossible fer la cua per facturar. Va omplir al màxim la bossa de cabina i va anar directament a controls.
Ara esperava l’aigua, assedegada i esgotada.
–Voldrà glaçons? – digué aquell morenàs que li acostava el got amb el telèfon anotat al tovalló.
– Sí – se’l va mirar i va intuir que se li complicaria tot.
