Amb la finalitat de fomentar la creativitat entre la comunitat fan de la psicòloga del Born, @psiborn, i celebrar l’esperit de Sant Jordi, vam convocar el I Concurs PsiBorn de Relats Sant Jordi 2024.
Les úniques condicions eren que el relat estigui escrit en català i tingui un màxim de 300 paraules, i que es valorará positivament que inclogui un parell de línies de diàleg entre la Noèlia i en Sensat. L’objectiu del concurs era promoure la llengua i la literatura catalana.
RELAT
Per Salvador Domènech
Fa setmanes que tinc malsons. No sé per què em passa. Em trobo bé, menjo sa i durant la jornada laboral gaudeixo redactant campanyes publicitàries. No hi ha dia que no xalem amb els companys amb acudits i referències iròniques de la vida social i política d’actualitat; sobretot dels passerells que s’anomenen representants…, no sé de qui! Oli en un llum fins que arriba l’hora d’aclucar els ulls.
M’han recomanat un centre de teràpia Gestalt. No la conec, soc de ciències. Em deixo aconsellar per una veïna. Domina tots els corrents psicològics. A veure. Provaré.
–Bon vespre? Hi ha algú esperant?
– Té hora reservada?
– Vinc recomanat.
És un tipus ben plantat, amb cara d’escrutar la gent. Crec que he fet llufa.
– Qui és Sensat?
– Un despistat…
– Fes-lo passar. No ha de ser tan despistat si ha vingut a consulta.
Marededéusinyor! No recordava que era dona. Sí, soc un despistat! Només pensava a baixar a Barcelona, com a bon ciutadà d’Horta, i trobar el carrer Copons.
– Passi a la sala d’espera i segui un moment. Aviat l’atendrà la doctora Arrotea.
– Gràcies, disculpi.
No sé si el temps d’espera entra dins de la psicoteràpia, però ja porto tres quarts d’hora enxubat, cansat de mirar el mòbil, sol i sense la revista «Hola» per entretenir-me sobre la casta dels famosos. Després de sentir constants riures i crits de plaer, es produeix un silenci sepulcral. S’obre el despatx. Amb veu dolça m’inviten a entrar i a explicar-me.
–Estiris aquí. Què li passa?
– Per la nit dono moltes voltes amb somnis recurrents.
– De caràcter sexual?
– 2No, de tricornis amb porres a sobre meu.
Seriosa, no para d’escriure. Amb la pitrera voluminosa enlaire me la miro amb avidesa. Somnis humits amb ella m’agradaria. Potser és perquè no tinc parella. A veure com va…
