Amb la finalitat de fomentar la creativitat entre la comunitat fan de la psicòloga del Born, @psiborn, i celebrar l’esperit de Sant Jordi, vam convocar el I Concurs PsiBorn de Relats Sant Jordi 2024.
Les úniques condicions eren que el relat estigui escrit en català i tingui un màxim de 300 paraules, i que es valorarà positivament que inclogui un parell de línies de diàleg entre la Noèlia i en Sensat. L’objectiu del concurs era promoure la llengua i la literatura catalana.
RELAT
Per Anna Pujol Sánchez
Avui Catalunya plora. Avui Catalunya també riu. Calia un mort, un màrtir i ja el tenim. Ara tothom clamarà justícia. A la fi aquell ferro despertarà. Desprès de l’enterrament hi haurà barricades. Els carrers cremaran… Els contenidors… Els contenidors…
Ha mort mossèn Rosqueres. Van trobar el seu cos sense vida al Parc de la Ciutadella la matinada del onze d’octubre, poc desprès que s’haguessin suspès els efectes de la declaració de la independència de Catalunya, prèviament declarada pel President de la Generalitat.
Avui tretze d’octubre, la catedral de Barcelona és plena de gom a gom. Els carrers que l’envolten estan atapeïts de gent. La Generalitat ha instal·lat unes pantalles gegants perquè els ciutadans pugin seguir com s’oficia el funeral del glorificat president d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Hi ha un silenci tens. Un silenci que sens dubte, es trencarà quan l’ofici acabi i el fèretre, cobert amb la senyera, surti al carrer portat damunt les espatlles dels seus fidels companys de partit i l’introdueixin dins del cotxe fúnebre.
La Noèlia hi és present. El taüt de dimensions tan superbes com el mateix difunt, passa arran seu. L’observa, i també observaa els homes que el transportaven. Es treu les seves ulleres per veure’ls les cares de ben a prop. La mirada del Romeua, es creua amb la seva per uns instants. Ell no suporta veure aquells ulls nus, sense es vidres, que ara es tornen tan perillosos com els de la gorgona Medusa. N’hi ha hagut prou amb un parell de segons perquè aquell atac visual l’hagi fet caure fulminat. I amb ell, la restat de portants que han acabat a terra per l’efecte dominó. El taüt ha davallat i s’ha esberlat per les quatre bandes.
La Noèlia es posa les ulleres i fuig com pot d’entre mig de la multitud que es lamenta en veure fèretre rodolant pel terra. La gent fuig quan veu com s’acosta aquella bitlla humana que va tombant tots aquells qui es troba pel davant. Finalment, s’encasta contra un contenidor d’escombraries i la Carmeta Fonadell el cobreix amb l’estelada.
El cotxe fúnebre recull el cadàver embolcallat amb el sudari quadribarrat i se l’enduu al cementiri. Ningú se n’ha adonat que el contenidor que ha aturat el cos del difunt, ja no hi és. També n’han desaparegut uns quants més. L’Ajuntament ha demanat al Servei de Neteja de retirar-los, preventivament, per evitar que els cremin.
En Sensat espera la Noèlia a la consulta PsiBorn. El telèfon sona insistentment però ell no l’agafa. A la sala d’espera hi ha un televisor per distreure el personal. Avui és ple fins a botana, ningú té pressa per ser atès. L’espectacle que ofereix TÑ3 en directe els té a tots abduïts. La Noèlia no troba les claus dins la bossa i fa sonar el timbre amb insistència. Necessita refugiar-se al despatx urgentment. Què fa en Sensat? On cony s’ha ficat que no obre? Desesperada colpeja amb força la porta que s’obre sobtadament i entra a la consulta com una euga desbocada. En Sensat li fa un placatge per evitar que s’encasti contra la porta de la consulta i es troba agradablement embolcallada entre els seus braços. Ho necessitava. Aquest encontre sobtat ha fet que la Noèlia hagi mullat les seves calcetes brasileres.
Tothom ha presenciat l’escena des de la sala d’espera. S’aixequen de la cadira com si al seient algú hi hagués posat un ferro roent i corren cap a ells. Totes demanen auxili, ja no recorden quin era el motiu de la seva consulta, però ara es podria fer una teràpia grupal perquè tots es troben en estat de xoc.
- Sensat fes-les fora! Anul·la-ho tot. Tanca la porta amb pany i forrellat.
- Què et passa ximpleta? No veus que avui en trauràs una bona morterada? Entra a dins i acaba d’adobar-te. Jo te les domaré i esperaran el seu torn. Hi ha una pacient que has d’atendre avui. Té el seu marit amagat a un contenidor, per dir-ho d’una manera, i has de saber perquè. És un cas sucós. Serà la primera que faré passar.
