El blog de Psiborn

Doctrina per a ben servir

Amb la finalitat de fomentar la creativitat entre la comunitat fan de la psicòloga del Born, @psiborn, i celebrar l’esperit de Sant Jordi, vam convocar el I Concurs PsiBorn de Relats Sant Jordi 2024.

Les úniques condicions eren que el relat estigui escrit en català i tingui un màxim de 300 paraules, i que es valorarà positivament que inclogui un parell de línies de diàleg entre la Noèlia i en Sensat. L’objectiu del concurs era promoure la llengua i la literatura catalana.

 

RELAT

Per Apol.lònia Santa Creu

 

Les aigües aquietades de Palamós acomiadaren un pailebot carregat de xocolata belga. Bufava fort el vent, amb obstinació les tintoreres assenyalaven la destinació. El mariner número tres estava impacient, necessitava arribar a l’illa i trobar-se amb el senyor del Barret. Tenien temes seriosos a tractar. El «Llibre de Coch» i la seva doctrina als fogons. L’acompanyava la galtuda Galana, dona de carns abundoses. Quan parlaven de cuina catalana, sentia la flama de l’espiga marcada. 

Viatjaven en Sensat i la psicòloga del Born, volien obrir una consulta a l’illa. La Dra. Arrotea li etzibava:

– No has vist com se la menja?
– Canelons de primera –responia ell pragmàtic. 

El cel s’encapotà, presagi d’una tempesta. Un llamp al pal major esquinçà el trinquet. Tripulació i passatgers lluitaven contra muralles d’aigua, i alguns desesperats sentien el cant captivador de les sirenes. Per què lluitar i no deixar-se seduir per elles? 

A l’albada la nau no trobà el rumb encara. Tampoc els dies següents. Primer s’esgotaren els queviures, després el vi les rates. El mariner número tres tenia gana, i espiava amb ull expert les carns de la bella i galtuda Galana. Els dits serien un entremès indigest, però les natges rostides al caliu, serien delicioses. Dubta si agafar un martell i a cops, esberlar-li el cap. 

S’imagina assegut a proa, rosegant la carn a la llosa, com qui menja galtes de porc. Eructar l’esforç de pair tant greix i que la mort per indigestió el trobi en mig d’una dolça becaina.

La tripulació el llençaria al mar i lluny a l’horitzó, albiraria Ítaca.