Amb la finalitat de fomentar la creativitat entre la comunitat fan de la psicòloga del Born, @psiborn, i celebrar l’esperit de Sant Jordi, vam convocar el I Concurs PsiBorn de Relats Sant Jordi 2024.
Les úniques condicions eren que el relat estigui escrit en català i tingui un màxim de 300 paraules, i que es valorará positivament que inclogui un parell de línies de diàleg entre la Noèlia i en Sensat. L’objectiu del concurs era promoure la llengua i la literatura catalana.
RELAT
Per Apol.lònia Santa Creu
Més de setanta persones assistiren a la presentació del #8, Espasmes de la Casa Gran, a la llibreria Ona de Gràcia. Estaven sota vigilància per una conversa entre la Dra. Arrotea i en Sensat, registrada amb Mollitiam. “On amagaran els 10.000?” deia la psicòloga, “Germanilosky té la informació”, remugava el recepcionista. Tots eren sospitosos de pertànyer a Volhov: Heròdot, l’anarquista d’ordre, la periodista Sara censurada a xarxes, l’escriptor Vinton i la seva teranyina que arribava a Ucraïna. Un perill era l’Alosa, química capaç de fer supositoris de poloni comparables als del FSB.
Però sota diana estava l’editor de Pedra de Llamp. No es deia Pedro sinó Ígor de Mordòvia, rus ètnic. Campió universitari de boxa. Sospitaven que pertanyia al GU Unitat 29155, destacament dedicat als assassinats i la subversió; tapadora pantalla pels diversos membres del SVR de Zaslon, implicats en el procés independentista de Catalunya. El talp volia desxifrar un símbol dibuixat en una rajola del terra de la llibreria, una cinta. La Central la identificà, “banda de Möbius”.
Qui eren aquests, que pretenien? El decorador de Gran de Gràcia esmentà la clau al Maranyes: “Moebius 1996”. El talp ho escoltà i ho relacionà amb la pel·lícula argentina. El mosso Donaire restava dret com un mànec d’escombra, custodiant una trapa darrera el taulell de fusta. Els soldats russos s’amagarien en una xarxa subterrània. Un cop descobert el secret tenia pressa per informar en persona a Les Granotes Verdes.
Sortí apressadament al carrer, però una dona dins la llibreria l’havia descobert, amb agilitat el seguí i quan anava a creuar el pas de vianants, l’empenyé amb tal fortuna que un patinet elèctric que venia a tota velocitat l’atropellà. Morí en el trajecte a l’hospital murmurant “porteu-me al número 666 de la Diagonal”.
